Cronologia comentada
Quinze moments clau, dels comtats carolingis a l’actualitat, exposats de manera sintètica i amb les fonts consultades per a cada data.
878 · 2017
Segles IX–XV
A l’assemblea de Troyes, la monarquia franca va destituir Bernat de Gòtia i va encomanar el comtat de Barcelona, juntament amb el de Girona, a Guifré, fill del comte Sunifred. A la seva mort, el 897, els comtats es van repartir entre els seus fills, sense intervenció del rei franc, cosa que en va consolidar el caràcter hereditari.
El 985 les tropes d’al-Mansur van saquejar Barcelona. Davant la manca d’ajut franc, el comte Borrell II no va renovar el vincle de fidelitat amb el nou rei, Hug Capet, el 988. La historiografia sol situar en aquest fet l’inici de la independència de fet dels comtats catalans respecte de la monarquia franca, tot i que se’n discuteix l’abast exacte.
A Barbastre es van pactar les esposalles del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de Peronella, hereva del regne d’Aragó. La unió, de caràcter dinàstic, va donar origen a la Corona d’Aragó: cada territori hi va conservar les seves lleis i institucions.
En aquest mateix període es van compilar els Usatges de Barcelona, recull jurídic que la recerca actual data a mitjan segle XII, encara que alguns usatges es remunten als temps de Ramon Berenguer I.
Després de la batalla de Muret (1213), on va morir el rei Pere el Catòlic, l’expansió de la Corona es va orientar cap al sud i el Mediterrani. L’estol de Jaume I va salpar de Salou el setembre de 1229 i la ciutat de Madina Mayurqa va caure el 31 de desembre. La ciutat de València va capitular el setembre de 1238. Mallorca i València es van constituir en regnes amb institucions pròpies dins de la Corona.
En plena guerra amb Castella, les Corts reunides a Cervera van elegir dotze diputats, quatre per cada braç, per administrar el donatiu concedit al rei Pere el Cerimoniós. Aquesta comissió, la Diputació del General, és l’origen de la institució coneguda després com a Generalitat. A partir del 1413 va assumir també la funció de vetllar pel compliment de les constitucions i les lleis del país.
La mort de Martí l’Humà el 1410 sense successor directe va obrir un interregne. Els parlaments de la Corona van delegar l’elecció del nou rei en un grup de compromissaris, que el 1412 van proclamar Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, davant d’altres candidats, com ara Jaume d’Urgell. L’abast i les conseqüències d’aquesta decisió continuen sent objecte de debat historiogràfic.
Segles XVI–XVIII
El 7 de juny de 1640, dia de Corpus, l’aixecament de segadors a Barcelona va obrir un conflicte entre les institucions catalanes i la monarquia de Felip IV, en el context de la guerra entre les monarquies hispànica i francesa. Les institucions catalanes van cercar el suport de França. El 1652, després d’un llarg setge, Barcelona va capitular davant les tropes de Felip IV.
El Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, va cedir a França el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya. Llívia va restar sota la monarquia hispànica.
La mort de Carles II sense descendència el 1700 va desencadenar una guerra entre els partidaris de Felip d’Anjou, de la casa de Borbó, i els de l’arxiduc Carles d’Àustria, al qual van acabar donant suport les institucions catalanes. L’11 de setembre de 1714, després de tretze mesos de setge, Barcelona va caure davant les tropes borbòniques.
El decret de Nova Planta per a Catalunya, publicat el 1716, va suprimir les institucions de govern pròpies, com les Corts i la Generalitat, i va mantenir el dret civil català. L’11 de setembre és avui la Diada Nacional de Catalunya. La interpretació d’aquests fets ha rebut lectures diverses en la historiografia.
De la Renaixença a la Transició
Bonaventura Carles Aribau va publicar el poema La pàtria, conegut com a Oda a la pàtria. La tradició n’ha fet el punt de partida simbòlic de la Renaixença, el moviment de recuperació literària i cultural de la llengua catalana. El 1859 es van restaurar els Jocs Florals de Barcelona, que en van esdevenir un dels principals espais.
El 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions provincials catalanes. La van presidir Enric Prat de la Riba fins al 1917 i, després, Josep Puig i Cadafalch. Prat de la Riba havia impulsat el 1907 la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, que el 1913 va publicar les Normes ortogràfiques. La dictadura de Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat el 1925.
El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Tres dies després, d’acord amb el govern provisional de la República espanyola, la institució va adoptar el nom de Generalitat de Catalunya. L’Estatut redactat a Núria es va aprovar en referèndum el 2 d’agost de 1931, i les Corts espanyoles en van aprovar un text modificat el 9 de setembre de 1932.
En la fase final de la Guerra Civil, les tropes franquistes van entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939. La dictadura del general Franco va suprimir l’autonomia i la Generalitat. El president Lluís Companys, exiliat a França, va ser detingut i lliurat al règim franquista; després d’un consell de guerra sumaríssim, va ser afusellat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.
Restablerta provisionalment la Generalitat, el president a l’exili Josep Tarradellas va tornar a Barcelona el 23 d’octubre de 1977. Després de l’aprovació de la Constitució espanyola del 1978, l’Estatut d’autonomia es va aprovar en referèndum el 25 d’octubre de 1979. El 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
Segle XXI
El 18 de juny de 2006 es va aprovar en referèndum un nou Estatut d’autonomia, amb un 73,2 % de vots favorables i una participació del 48,8 %. El text va ser objecte de diversos recursos d’inconstitucionalitat, entre els quals els del Partit Popular i del Defensor del Poble. La sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, del 28 de juny de 2010, en va anul·lar alguns preceptes i en va interpretar d’altres. El 10 de juliol de 2010 es va celebrar a Barcelona una manifestació multitudinària contra la sentència.
El 6 de setembre de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del referèndum, que el Tribunal Constitucional va suspendre i, el 17 d’octubre, va declarar inconstitucional i nul·la. El referèndum es va celebrar l’1 d’octubre malgrat la suspensió, amb actuacions policials per impedir la votació.
El 27 d’octubre el Parlament va aprovar una declaració d’independència. El mateix dia, el Senat va autoritzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució: el govern espanyol va destituir el Govern de la Generalitat i va convocar eleccions al Parlament per al 21 de desembre.
Aquesta cronologia és una síntesi divulgativa. Recull fets i dates contrastats amb les fonts citades i, en els episodis sobre els quals hi ha interpretacions divergents, n’exposa els fets sense valorar-los. Quan les fonts no coincideixen en una data, s’ha optat per la formulació més prudent.